Dret de família, successions, menors...

. Novetats legislatives:

La modificació del dret de correcció dels pares i tutors.

Malgrat tot l’enrenou, la modificació del Codi Civil, no afecta a la legislació pròpia catalana, atès que la protecció de menors i el dret civil, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i es troben regulats en el nostre ordenament jurídic.

Per què es modifica ara aquest articulat del Codi Civil?

La Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’Adopció Internacional, aprofita la nova regulació en l’àmbit de l’adopció, per a la modificació de determinats articles de Codi Civil que regulen aspectes relatius a la protecció de menors. Concretament reforma els articles 154, 172, 180 i 268. Diu el legislador a l’exposició de motius que d’aquesta manera es dona resposta al requeriment del Comitè dels Drets del Nen, que ha mostrat la seva preocupació per la possibilitat que la facultat de correcció moderada, que fins ara es reconeix a pares i tutors, pugui contravenir l’article 19 de la Convenció dels Drets del Nen de 20 de novembre de 1989. La Convenció dels Drets del Nen de Nacions Unides, insta, en el seu article 19 als països, a “adoptar totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per a protegir al nen contra tota forma de perjudici o abús físic o mental, manca de cura o tracte negligent, maltractes o explotació, inclòs l’abús sexual, mentre el nen es trobi sota la custòdia dels pares, d’un representant legal o de qualsevol altra la persona que el tingui al seu càrrec”.
El Comitè dels Drets del Nen, és l’òrgan que supervisa la forma en que els Estats acompleixen les seves obligacions derivades de la Convenció sobre els Drets del Nen. Els països assumeixen l’obligació de presentar informes periòdics al Comitè sobre la manera en que s’estan implementant aquests drets als menors. Aquest sistema de vigilància es comú a tots els tractats de les Nacions Unides en matèria de Drets Humans. Per tant, el motiu de la modificació, és l’Informe presentat per aquest Comitè, en el que examina la situació de l’aplicació de la Convenció dels Drets del Nen a Espanya i d’entre d’altres consideracions molt interessants, diu: “El Comité lamenta profundamente que todavía no se haya revisado el artículo 154 del Código Civil, en el que se afirma que los padres podrán “corregir razonablemente y moderadamente a los hijos”.
Per tant, la modificació obeeix a un requeriment concret a Espanya, per tal que es garanteixi el compliment de la Convenció dels Drets del Nen. I la primera conclusió a la que es pot arribar es que la modificació ha estat obligada. Aquesta és una modificació legislativa que té per objectiu eradicar qualsevol emparament legal que justifiqui el maltractament a un menor.

Quins han estat els canvis?
En relació al dret de correcció, que es la matèria que ens ocupa, s’han modificat dos articles del Codi Civil, el 154 i el 268.
1) La modificació introduïda a l’article 154 del Codi Civil ha consistit en dos punts:
Afegir al text anterior del Codi Civil: “La patria potestad se ejercerá siempre en beneficio de los hijos, de acuerdo con su personalidad”, la nova frase “y con respeto a su integridad física y psicológica”.
Suprimir en aquest article de la frase: “Podran también corregir razonable y moderadamente a los hijos”. Aquesta manifestació és la que més insistentment s’ha demanat eliminar, atès que representava el manteniment del dret de correcció que antigament ostentava el pater familia (no només aplicable als fills si no amb un contingut més ampli) i que l’evolució social i la consegüent evolució del procés legislatiu ha anat reduint fins quedar-se anacrònicament fixat en la regulació de la potestat dels pares envers els fills.
2) L’article 268 del Codi Civil, referit a la tutela, elimina de l’antic redactat: “Los sujetos a tutela deben respeto y obediencia al tutor” que es canvia per: “Los tutores ejerceran su cargo de acuerdo con la personalidad de sus pupilos, respetando su integridad física i psicológica”. Per tant modifica en el mateix sentit que l’article 154, la necessitat de respecte de la integritat física i psicològica del menor i igualment suprimeix la frase relativa a la possibilitat de corregir raonadament i moderada als menors.
Cal tenir present que l’antic dret de correcció, atès el context social en el que neix, emparava el càstig físic com una manera d’educar. El reconeixement de la dignitat de tot ésser humà, gràcies al treball dels defensors del Drets Humans i de Nacions Unides, ha fet evolucionar tots aquests conceptes i la prohibició del càstig físic no ha estat més que una conseqüència lògica de tota aquesta evolució.

Com ens afecta?
Com ja s’ha dit a l’inici, la Generalitat té competència exclusiva en matèria de dret civil, d’acord amb el que estableix l’article 129 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), excepte en les matèries establertes en l’article 149.1.8 de la Constitució. En aquest sentit, el nostre Codi de Família té regulació pròpia i extensa pel que fa a la potestat del pare i de la mare i la tutela. Així mateix la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de protecció de menors (article 166.2.a, de l’EAC), i un cos legal que regula aquesta matèria.
Així, i pel que fa a la potestat del pare i la mare, l’article 143,3 del Codi de Família estableix:”El pare i la mare poden corregir els fills en potestat d’una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte per llur dignitat i sense imposar-los mai sancions humiliants ni que atemptin contra llurs drets. Amb aquest objecte, poden sol•licitar excepcionalment l’assistència i la intervenció dels poders públics.”
Igualment pel que fa a la tutela, l’article 214.2 del Codi de Família:” En l’exercici de les funcions tutelars el menor pot esser corregit de manera proporcionada, raonable i moderada i amb el respecte degut a la seva dignitat, sense imposar-li sancions humiliants ni que atemptin contra el seus drets. Amb aquest objectiu, la persona titular de la tutela pot sol•licitar l’assistència i la intervenció dels poders públics.”
En base a la regulació existent a Catalunya, la correcció s’ha de donar amb respecte i sense atemptar contra els drets dels menors.
Més específicament, i pel que fa als menors ingressats a centres, s’ha regulat l’Estatut de la població menor acollida en centres d’atenció a persones menors establert per la Llei 8/2002, de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció especials als adolescents amb conductes d’alt risc social. Aquest Estatut, en el mateix sentit del que estableix el Codi Civil, diu expressament: “Les mesures educatives correctores... no poden implicar mai, directa o indirectament, càstigs corporals, ... ni atemptar contra la dignitat del noi o la noia menor” (art. 51).
Tota la regulació existent en matèria de menors, ha de ser i és la conseqüència directa de la plasmació dels principis de la Convenció dels Drets del Nen en el nostre ordenament jurídic.
Límits al dret de correcció
El límit legislatiu natural a l’excés en l’exercici del dret de correcció, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, ha estat sempre el Dret Penal, tradicionalment en la regulació del delicte de lesions i més recentment des de les reformes introduïdes per les Lleis Orgàniques 11/2003, de 29 de setembre, sobre mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers, i la 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en la tipificació dels delictes de:
1) “Violència Física en l’àmbit familiar” (Art. 153 Codi Penal), on no només es protegeix la dona sinó també la “persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor” i que pot comportar “la inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys”.
2) “Tractes degradants” (Art. 173 Codi Penal), entesos com aquells que menyscaben la integritat moral, exercint habitualment violència física o psíquica i les víctimes del qual poden ser “descendents,..., menors o incapaços que convisquin amb ell o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent, o sobre persona emparada en qualsevol altra relació per la que es trobi integrada en el nucli de la seva convivència familiar, així com sobre les persones que per la seva especial vulnerabilitat es trobin sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats...”
Així mateix, i dins l’àmbit civil, les mesures de protecció dels menors desemparats, han suposat també un límit en casos d’extralimitació d’aquest dret de correcció.
Una vegada obert el debat sobre la bufetada, ens podríem qüestionar si la simple cleca pot comportar la posada en marxa dels mecanismes de protecció de menors o bé comportar una denúncia penal. Com a professionals de protecció dins l’àmbit de la infància, tots acordarem que una simple bufetada no es equiparable a una situació de maltractament, i que calen més elements a banda d’aquest, per considerar que un menor està desemparat. En el mateix sentit, i ara dins l’àmbit penal, la simple bufetada costa d’acceptar que pugui ser constitutiva d’un il•lícit penal, ja que el risc per a la integritat física i psíquica del menor sembla mínim. La valoració de cada cas, resulta imprescindible per poder modular la interpretació de la llei. El que si que s’ha aconseguit amb la modificació del Codi Civil es que no es pugui al•legar com a causa de justificació del il•lícit penal que s’ha actuat emparant-se en el dret de correcció.
Ens podríem qüestionar si els canvis duts a terme han comportat veritablement una modificació. Més aviat podríem parlar d’una constatació i un aclariment del que ja es venia aplicant fins ara.
Fins a on pot arribar el legislador?
Tal com ha estat tractat el tema des del mitjans de comunicació, semblaria que el legislador, pot envair l’àmbit familiar per regular qualsevol acció que els pares puguin dur a terme respecte dels seus fills. En aquest sentit molta gent es mostra perplexa davant la nova dinàmica de les relacions paterno-filials, entenent que hi ha una progressiva intervenció estatal dins l’àmbit familiar. En realitat el motiu de la modificació el podríem trobar més en l’eradicació de qualsevol escletxa que pugui justificar el maltractament, que en la voluntat concreta de donar un manual d’instruccions sobre com educar als pares.
S’ha volgut excloure de l’ordenament jurídic els elements que puguin justificar la violència i la cobertura legal al càstig físic als nens, així com a l’educació basada en la coerció i la força. Pel que fa a Catalunya, la redacció actual del Codi de Família, tot i utilitzar encara la terminologia de correcció, es troba modulada per l’aclariment sobre la necessitat que es respecti la integritat física dels menors i els seus drets. Caldrà veure si la redacció final que es doni al nou Codi Civil de Catalunya, inclourà o no alguna modificació en aquesta línia.
El que no pot ni podrà fer mai la norma, es arribar a regular tota la casuística familiar que es pugui donar en les relacions paterno-filials.

Neus Tamayo i Sala.Barcelona, 13 de febrer de 2008.


.Altres notícies:


IV Congreso Multidisciplinar, Trastornos del comportamiento en menores.

Terapias aplicadas en la escuela, la familia, la salud y protección y justicia. Palma de Mallorca Dates de realització: 7 i 8 de març de 2008.Telèfon: 93 430 16 06 / Fax: 93 419 62 68

www.obelen.es/congresos/inicio.htmlwww.obelen.es/congresos/inscripcion.html
Situació actual en la detecció de l'abús sexual en la infància i l'adolescència. Barcelona Organitzadora: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.Dates de realització: 26 de març de 2008 http://www.gencat.net/benestar/publica/butlletiDGAIA/num15/cursos/formacio_abusos.pdf

Los jueces presentan más de 160 cuestiones de inconstitucionalidad a la Ley contra la Violencia de Género.

Distintos jueces han presentado más de 160 cuestiones de inconstitucionalidad a la Ley de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, aprobada en diciembre de 2004, por considerar, entre otras cosas, que vulnera el principio de igualdad que recoge el artículo 14 de la Constitución Española, según informaron a Europa Press fuentes del Tribunal Constitucional (TC).
Estas mismas fuentes señalaron que la mayoría de las cuestiones han sido interpuestas contra los artículos 153 y 171 del Código Penal al considerar los jueces que es discriminatorio que a los hombres se les castigue con una pena superior que a las mujeres por el mismo delito de violencia sexista.
La última oleada de cuestiones se ha producido en las últimas semanas, en las que se han presentado más de una veintena. Hasta la fecha, el Alto Tribunal ha admitido a trámite todas ellas.
Esta circunstancia supone que actualmente hay 160 casos sin sentencia y que están a la espera de lo que dictamine el TC. Además, esta situación también provoca que haya 160 presuntos maltratadores en la calle, a no ser que ya estuvieran en prisión.
El portavoz del Consejo General del Poder Judicial, Enrique López, demandó al TC que avale o rechace la constitucionalidad de la ley "cuanto antes" porque hay muchas víctimas y agresores pendientes de la resolución judicial. Además, López añadió que en caso de que el Alto Tribunal dé la razón a estos jueces "habrá que revisar miles y miles de sentencias" dictadas desde la entrada en vigor de la Ley contra la Violencia de Género.
Por su parte, la presidenta de la Federación de Mujeres Separadas y Divorciadas, Ana María Pérez del Campo, aseguró a Europa Press que hay "un grupo reducido de jueces que quieren boicotear la ley" y que, a su modo de ver, están librando una batalla "ideológica y no jurídica". Pérez del Campo reclamó a los jueces "que se ocupen de juzgar y que no se metan en cuestiones políticas", y exigió al TC que marque su postura "de una vez por todas" porque "hay 160 mujeres en situación de riesgo".

.Publicacions:

Títol: Les set competències bàsiques per educar en valors

Autor: Xus Martín Garcia, Josep M. Puig Rovira

Editor: Editorial Graò.

Preu: 16 €

L’educació en valors esdevé, sense cap dubte, un dels pilars essencials de l’educació del segle XXI. Tant la família com l’escola i la comunitat som referents educatius dels valors i, alhora, responsables de la seva transmissió.Els autors, coneixedors de la gran responsabilitat que representa, ens ofereixen un conjunt de competències personals i professionals per educar amb valors, i també els exercicis per entrenar-les. Ser un mateix, reconèixer a l’altre, facilitar el diàleg i regular la participació formen part, entre d’altres, dels conceptes bàsics d’aquest llibre. Enllaç:http://www.grao.com/libros/ficha.asp?ID=631