Dret de família, successions, menors...

.Novetats legislatives:

L’avantprojecte del llibre segon del Codi civil de Catalunya estableix la prioritat de la custòdia compartida en els processos matrimonials sense acord.

L’avantprojecte del llibre 2n del Codi civil de Catalunya (persona i família) estableix que els jutges han d’atorgar de manera “preferent” la custòdia compartida dels fills quan els seus pares se separin o es divorciïn i no hi hagi acord. Recordem que el règim general de guarda i custòdia ve regulat a l’article 92 del Codi civil, que preveu que el jutge, amb l’informe del fiscal, ha d’avalar l’acord al qual arribin els pares, tret que pugui ser perjudicial per als menors i que, en el cas que no hi hagi acord, pot atorgar “excepcionalment” la custòdia compartida, sempre que ho demani un dels progenitors i que el fiscal n’estigui d’acord. A l’avantprojecte català, però, aquesta situació d’excepcionalitat esdevé “preferent”, amb l’objectiu que si no hi ha acord, el jutge pugui resoldre la custòdia compartida sense que ho reclami cap progenitor i sense l’informe favorable de Fiscalia, com ja es fa a França, Itàlia o Bèlgica. Segons J. Pascual Ortuño, director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, “l’obligació del legislador és defensar els interessos dels fills, però amb un respecte absolut al principi d’igualtat dels pares. Per això, pensem que la regla habitual ha de ser la custòdia compartida”. El text, en el qual han participat experts de disciplines prou diverses –no només juristes– s’ha de sotmetre en les pròximes setmanes a la consulta d’advocats, col·lectius de dones i associacions de pares i mares separats, poc abans que sorti a informació pública, amb la previsió que abans de l’estiu el Parlament català n’iniciï la tramitació.

Altres novetats de la norma fan referència al fet que el jutge, a l’hora de decidir quin tipus de guarda i custòdia és la més convenient, prendrà en consideració, entre altres factors, “l’actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l’altre a fi i efecte d’assegurar la màxima estabilitat als fills”, o l’anomenat “pla de parentalitat” que obligatòriament han de presentar els pares. Es tracta d’un document en el qual s’han de proposar al detall qüestions com ara el lloc en el qual viuran els fills, com es relacionaran quan no estiguin amb el progenitor custodi i la manera de prendre les decisions que afectin l’educació dels menors. El model clàssic de conveni de divorci o separarció, tret de comptades excepcions, atorga la custòdia dels fills a la mare, a la qual s’atribueix l’ús de l’habitatge, alhora que es fixa una pensió d’aliments que ha d’abonar el pare. És a dir, no s’analitzen massa les circumstàncies de cada cas.
El llibre segon vol trencar aquest automatisme i, d’aquesta manera, reconeix el dret a abonar la pensió al cònjuge que romangui en una pitjor situació econòmica, però de manera temporal i valorant la posició econòmica de cadascun. Aquesta pensió es podrà modificar només a la baixa i s’extinguirà si el beneficiari inicia una altra relació. L’habitatge també s’atribueix de manera preferent a qui es quedi amb els nens, però de manera temporal i considerant que aquest fet afectarà la pensió d’aliments.


.Monografies:

Álvarez Álvarez, Henar

El legado de rentas o prestaciones periódicas: su protección registral / Henar Álvarez Álvarez. — Madrid : La ley, 2007. — 276p. ; 21 cm. — (La práctica de la ley )

ISBN 978-84-9725-857-9

1. Llegats 2. Pensions periòdiques 3. Aliments I. Título347.66:347.23 Alv

Pereda Gámez, F. Javier

Las cargas familiares: el régimen económico de las familias en crisis. / Francisco Javier Pereda Gámez, Manuel Jesús Cachón Cadenas, Joan Manuel Abril Campoy. — Madrid : La ley, 2007. — 772p. : 24cm.

ISBN 978-84-9725-834-0

1. Règims de béns de guanys - Liquidació 2. Habitatge familiar - Ús 3. Matrimoni - Càrregues 4. Parelles de fet - Càrregues 5. Pensions alimentícies 6. Pensions de divorci I. Cachón Cadenas, Manuel Jesús II. Abril Campoy, Joan Manuel III. Título347.626/.627 Per